Des que la COVID-19 arribés a les nostres vides, una de les grans incògnites que es pregunta la ciència és perquè a unes persones la infecció els afecta d’una manera molt lleu o asimptomàtica, i en altres, l’evolució és molt més agressiva.

Investigadors espanyols van publicar a Infectious Diseases and Therapy un estudi al qual analitzaven la condició física dels pacients infectats per SARS-COV-2 observant que els més sedentaris van tenir més temps d’ingrés i pitjor evolució en comparació als que practicaven exercici físic de manera constant.

Un altre estudi de l’Hospital Clínic San Carlos confirma que fer exercici físic ajuda a reduir el risc de defunció si es contrau la COVID-19, augmentant fins a vuit vegades les probabilitats de no morir en les persones que necessiten ingrés hospitalari.

Així, podem assegurar que l’exercici físic es converteix en predictor independent de l’evolució del coronavirus, juntament amb l’edat, l’excés de pes, la hipertensió, l’asma, la diabetis, el consum de tabac, el càncer, la insuficiència renal i altres malalties cròniques. En aquest sentit, la pràctica d’activitat física s’ha evidenciat eficaç tant per a la prevenció com per a una evolució positiva de les malalties prèviament esmentades.

Els beneficis cardiovasculars de l’exercici físic són àmpliament coneguts des de fa temps, ajudant a prevenir patologies en circumstàncies convencionals, i més encara amb el coronavirus, que té com una de les complicacions greus les trombosis venoses.

La COVID-19 pot derivar en pneumònia, que en estadis avançats poden produir fibrosi pulmonar que deixaran seqüeles al pacient. La pràctica habitual d’exercici físic d’intensitat moderada millorarà la capacitat pulmonar ajudant a reduir l’impacte de la síndrome de dificultat respiratòria aguda (SDRA).

Sabem que els individus amb sobrepès són més proclius al patiment de problemes cardiovasculars, per la propensió més gran a formar plaques d’ateroma que poden desembocar a isquèmies agudes. En relació amb la COVID-19, s’ha detectat una pitjor evolució d’aquest tipus de pacients ingressats a causa de la inflamació crònica que pateixen. A les Unitats de Cures Intensives (UCIs), aproximadament la meitat dels ingressats que requereixen tractament ventilatori intensiu tenen obesitat. L’exercici de tipus cardiorespiratori genera, en aquest sentit, una certa immunopotència en atenuar l’anomenada “síndrome de tempesta de citocines” que experimenten els individus de risc.

El catedràtic d’Immunologia Alfredo Corell explica que “el sistema immunitari té un paper de defensa davant de qualsevol infecció, ja sigui per virus, bacteris, fongs o paràsits”. La Societat Espanyola d’Immunologia, en la seva guia de bons hàbits per enfortir el sistema immunitari, inclou, entre altres hàbits, la pràctica regular d’exercici físic. Són nombrosos els estudis que evidencien que un exercici regular i estructurat pot arribar a demorar l’envelliment del sistema immunitari. Malgrat el desconeixement que hi ha relatiu al coronavirus, és evident que un sistema immune debilitat influeix en l’evolució de la infecció per SARS-COV-2.

Per altra banda, l’exercici és un antidepressiu natural. És capaç de generar alts nivells de dopamina durant la seva pràctica, ajudant-nos a mantenir positius psicològicament. Actua com a “vacuna” davant dels estats de depressió/ansietat.

En definitiva, fer exercici regularment es torna més important que mai segons els temps que corren. Com s’apunta des del Col·legi Americà de Medicina de l’Esport (ACSM), hi ha clares mostres que l’activitat física pot tenir un gran potencial per reduir les complicacions de la COVID-19, implicant menor taxa de mortalitat, però també d’hospitalització, cosa que afavoreix, a més, que no es saturin els sistemes de salut. Si bé manquen investigacions per saber si l’exercici pot prevenir el coronavirus, no ens equivoquem a afirmar que, si més no, és imprescindible per lluitar contra ell.

Dr. Vicente Mateo Alcalá
Medicina de l’Educació Física i l’Esport